Des de que naixem ens submergim en un món que desconeixem totalment , i poc a poc, a mesura que anem creixent veiem els dos costats d’aquest. Bueno, podem dir que hi ha el costat bo, on tot sembla perfecte, on viatgem, sentim, creiem, imaginem i coneixem a gent increïble, i després està el costat dolent, on totes les coses bones es veuen solapades per les coses negatives de la societat en la que vivim i en les que tots ens centrem. Això es sobre el que vull parlar.
Vivim en una societat on no hi ha igualtat, ja sigui en l’àmbit econòmic, polític, social i cultural, on la injustícia es la nostra llei principal, on la por es el nostre sentiment prioritari al sortir al carrer i on la violència es la nostra arma més poderosa.
Els últims mesos, ens hem vist en moltes situacions bastant aterradores, en les que personalment, son molt preocupants. Moltes manifestacions, moltes carregues policials, molts assassinats, violacions, robatoris,... i si continuo citant, hi hauria una llista molt llarga.
No, no es gens perfecte aquesta societat, hi han moltíssimes coses a canviar i millorar, però el problema més gran es que ningú fa res per canviar aquestes coses, almenys es el que he estat veient aquests mesos.
Si, pot haver un grup majoritari de gent que estigui a favor o en contra d’alguna cosa i que facin les coses bé, però aquest grup no es escoltat per ningú, i per als d’allà dalt, menys.
Molts cops penso que podríem fer un canvi de mentalitat tots i cadascú de nosaltres per fer veure a la gent que tot i que hi hagin moltes coses negatives, podem ressaltar les positives, i fer-les prioritàries, així, podríem canviar moltíssimes coses de les que he mencionat abans. Perquè un altre dels problemes més greus es que ens fixem molt en les coses negatives en comptes de mirar el costat bo d’aquestes, per exemple, com he fet jo al començar aquest escrit.
Podríem imaginar-nos una societat perfecte, on no hi ha violència, ni desigualtats, ni res que ens incomodi, ho veieu impossible veritat? Doncs hauríem de deixar de somiar i fer aquestes coses realitat.
Lluís, estic molt d'acord amb tot el que dius, penso que hem de seguir lluitant d'una forma o d'una altre contra els de dalt per a que no ens maregin, així el poble podrà decidir sobre el seu present i futur. També penso que les manifestacions si que son importants ja que el seu objectiu son reivindicar drets de manera pacífica en cara que avegades no sigui el cas. Ets una bona persona, de veritat, de les que poques que hi ha, estigues molt orgullós de com ets, estic molt feliç d'haverteconegut, una abraçada. DITE ALGO LUKAAAAAAAA
ResponderEliminar