IMPRESCIDINBLES EN LA MEVA VIDA

 “BALLA com si ningú et veiés,CANTA com si ningú t´escoltés; ESTIMA com si mai anessin a fer-te mal;JUGA com si no hagués guanyadors, DÓNA com si tinguessis molt i sempre SOMRIU I VIU  “ 

Fa molts anys que vaig llegir aquesta frase i em va marcar un punt i a part a la meva vida. Explica de manera simple i resumida la meva visió de com afrontar la vida . Primerament  perquè la vida per mi es una obra d'art que ens han donat lliurement i  que tu mateix pots crear;  tu mateix inventes i reinventes, i que desitges que  mai acabi, i on tens moltes eines per poder avançar i només necessites utilitzar-les de manera correcta però amb la sort que si t´equivoques pots tornar a començar, només has de voler!

La frase ens parla de ​ Ballar o Cantar​ ​ primerament, que són actes expressius i voluntaris, que neixen de dintre nostre,  i ens remarca ​ “com si ningú et veiés o escoltés​ “ que  significa segons el meu criteri,  que has de viure la vida sense pensar en el que diran els demés; expressant al màxim el que vols el que sents, sense que  els demés et puguin aturar i sobretot sense  buscar la seva aprovació;​ som com som​ i Sentim i expressem per nosaltres mateixos no per als altres; tot és per millorar un mateix; perquè simplement si tu no estas bé amb tu ningú ho estarà.

ESTIMA com si mai anessin a fer-te mal,​ perquè si tens​ POR ​ al fracàs, a perdre, si sents inseguretat , mai experimentaras el vertader amor. Quan parlem d'amor molta gent ho relaciona amb amor entre parelles, però l'amor és un sentiment molt ampli, i molt necessari i important i de caràcter universal, l'amor apareix també entre amics, amb els fills, amb el nostre entorn...no podem estimar amb por, sinó tot el contrari, hem ​ d'estimar donant el màxim i apostant tot al nostre sentiment, ​ i si ens fa mal aprendre del mal i sobrepassar-ho i seguir estimant, perquè els obstacles estan i han d'estar per ajudar a aprendre i l'aprenentatge és la superació del sentiment de frustració, de por.

JUGA com si no hagués guanyadors​ , està clar!!!Hem de jugar a la vida, hem de voler jugar sempre perquè jugar és viure!!Jugar a casa, amb la família, a la feina, amb els amics i juga amb tu mateix sempre,perquè amb el joc arribem al nostre moment més natural, més innat, al nostre nen que tots tenim​ i que hem de seguir tenint sempre!!al que​ tot suma i apren!!! dintre d'aquest JOC com no hi ha guanyadors aprèn a​ DONAR; ​ a donar temps ( que es el millor que tenim)a donar valors,a  donar ajuda,  a donar lo millor de tu! perquè si dones lo millor rebàs lo millor.

I evidentment sempre ​ SOMRIU, ​ és la teva​ expressió  de comunicació universal​ , elteu llenguatge no verbal més comunicatiu, el que diu inicialment de tu, el teu primer contacte amb el món.

Si finalment penses en tot això personalment crec en una única   conclusió i  es que això és la vida, això és  ​ VIURE​ ; aprendre constantment, caure i aixecar-se,  per aconseguir la teva millor versió del que vols i sobretot de tu mateix i sempre amb una única condició RESPECTANT. 


                                                                                            - Sandra Serra-