Tus monstruos- Belén Aguilera.

Nerea Nse

Les meves songs, de l´estima

Aquesta cançó em recorda l´Estima, per la dança, la parella, als petits moments de la vida.... i va ser una de les que espontàniament em va venir a la ment el dia de classe... per mi em diu molt!

Pero en tinc dues més que crec que també parlen de l´Estima de la vida, del món ....i també als fills...les adjunto també

La societat en la que vivim - LLUÍS ANDRÉS

Des de que naixem ens submergim en un món que desconeixem totalment , i poc a poc, a mesura que anem creixent veiem els dos costats d’aquest. Bueno, podem dir que hi ha el costat bo, on tot sembla perfecte, on viatgem, sentim, creiem, imaginem  i coneixem a gent increïble, i després està el costat dolent, on totes les coses bones es veuen solapades per les coses negatives de la societat en la que vivim i en les que tots ens centrem. Això es sobre el que vull parlar.

Vivim en una societat on no hi ha igualtat, ja sigui en l’àmbit econòmic, polític, social i cultural, on la injustícia es la nostra llei principal, on la por es el nostre sentiment prioritari al sortir al carrer i on la violència es la nostra arma més poderosa. 
Els últims mesos, ens hem vist en moltes situacions bastant aterradores, en les que personalment, son molt preocupants. Moltes manifestacions, moltes carregues policials, molts assassinats, violacions, robatoris,... i si continuo citant, hi hauria una llista molt llarga.

No, no es gens perfecte aquesta societat, hi han moltíssimes coses a canviar i millorar, però el problema més gran es que ningú fa res per canviar aquestes coses, almenys es el que he estat veient aquests mesos.
Si, pot haver un grup majoritari de gent que estigui a favor o en contra d’alguna cosa i que facin les coses bé, però aquest grup no es escoltat per ningú, i per als d’allà dalt, menys.

Molts cops penso que podríem fer un canvi de mentalitat tots i cadascú de nosaltres per fer veure a la gent que tot i que hi hagin moltes coses negatives, podem ressaltar les positives, i fer-les prioritàries, així, podríem canviar moltíssimes coses de les que he mencionat abans. Perquè un altre dels problemes més greus es que ens fixem molt en les coses negatives en comptes de mirar el costat bo d’aquestes, per exemple, com he fet jo al començar aquest escrit. 
Podríem  imaginar-nos una societat perfecte, on no hi ha violència, ni desigualtats, ni res que ens incomodi, ho veieu impossible veritat? Doncs hauríem de deixar de somiar i fer aquestes coses realitat.

                                                                L' AMOR


Què és l’AMOR? Cadascú té la seva propia definició d’ amor, jo també tinc la meva.
L’ amor és un sentiment profund que es pot manifestar de diferents maneres. No tan sols té
una part afectiva, com per exemple l’ amor que sents per la teva família que surt natural des
del fons del teu cor, sinó que també creativa, la passió que tens per fer el teu treball, l’ amor
que sents des del teu cor quan realitzes allò que t’ agrada, com per exemple, quan un pintor
pinta el seu quadre, quan un escritor escriu el seu poema, quan un music compon les seves
cançons.
L’ autoestima és la base perquè tot amor real existeixi ja sigui a algú o alguna cosa, tan sols
si t’ astimes a ti mateix pots arribar a estimar als altres. Molta gent pensa que l’ amor és
causa de patiment però l’ amor es tot al contrari. L’ amor no espera res i ho dona tot, d’
aquesta manera com patinarás? Si no esperes res a canvi. L’ amor cap a una altre persona ja
sigui pareja o amics és aceptar al altra tal com és amb el seus defectes i les seves virtuds, si l’
intentem canviar ja no es amor, tan sols volem que s’ ajusti a les nostres necesitats, llavors
això és egoisme. L’ amor es impulsar a l’ altre personsa cap a la llibertat encara que això
vulgui dir que l’ altre persona decideixi seguir el teu camí sense tú, tan sols voldrás veure-la
feliç.
L’ amor és la gasolina que pren al motor ( nosaltres) i que fa que mirem la vida d’ una altra
manera, amb ilusió, possitivitat, ens pot camviar la forma d’ actur fins i tot la pensar. És el
sentiment més bonic que és pot experimentar, fa l’ impossible possible.
Enamora’t del món, de la gent que viu en ell, dels animals, de la vida que vius, del que ens
proporciona la natura i d’ ella mateixa, però sobretot enamora’t de TÚ.


NEREA NSE.

Mi vida deportiva / Marc Garcia

Voy a empezar por el principio, porque si empiezo por el final no tiene gracia, la cuestión es que os voy a contar un poco mi vida en el deporte. Mi primera palabra fue “Gol”, así que ya sabréis por dónde van los tiros, después de eso ya no hay nada interesante hasta que empecé a jugar a fútbol más o menos con 5 años.Me gustaba mucho jugar de portero así que por esa posición empecé. Estuve relativamente tres o cuatro entrenos y me quise cambiar a jugar yo quería correr detrás del balón no quería estar en la portería para salvar a mi equipo, yo quería salvarlos pero metiendo gol. El caso es que me pusieron de defensa, mi idea se fue un poco al garete, pero bueno yo seguí adelante. Sobre Benjamines (7-9 años) se lesionó nuestro delantero, entonces me pusieron a mí y conseguí resolver el partido metiendo 3 goles. Desde ese instante me cambiaron a delantero, ahí ya disfruté más, metía goles, picaba las faltas, corners lo que todo delantero le gusta hacer, pues sí, ese era yo.

Años después ya me tocaba ser Alevín eso quería decir que ya pasabas de Fútbol 7 a 11 y eso era complicado porque yo no había crecido ni nada, fui un chico muy pequeño con un campo de 11 personas por delante, pero eso no fue problema para mí, era rápido y ágil, con esas cualidades tenías mucha ventaja en el campo de juego. El primer año fue duro, costó acostumbrarse al campo tan grande estando jugando en su mitad durante años. La cosa se puso interesante cuando le fui pillando el truco, a mi nueva posición, nuevos compañeros, etc. Entonces seguí creciendo y de repente me apunté al casal de verano de la Cuidad Cooperativa de Fútbol, a todo esto yo llevaba ya 8 años en el F.C Sant Boià, en ese casal me ficharon para el Infantil A en preferente.

Me pidieron pruebas médicas porque habían caducado y de repente llegó una llamada a mi madre diciendo que sus hijos y su marido tenían síndrome de QT largo, es una enfermedad del corazón y me impedía hacer deporte. Os dejo un link por si quereis saber mas del tema: https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/long-qt-syndrome/symptoms-causes/syc-20352518

Vale, poneos en mi situación, estoy en el mejor momento de mi carrera futbolística y de repente me dicen que tengo que dejar de hacer lo que más me gusta, obviamente no soy de piedra, me dio un bajón increíble, pero esto no acaba aquí, mis notas bajaron, no comía, me cree mi propio colchón alejado de mundo dentro de un videojuego llamado Dofus, que actualmente sigo jugando de vez en cuando. Gracias a ese mundo que tenía creado ahí dentro alejado de mis problemas de todo, me ayudó mucho, os preguntaréis, ¿cómo puede ayudar un videojuego a superar una enfermedad?, pues sí, es cierto gracias a un videojuego me ayudó, vamos a ponerle un 80% el, 20% amigos familia etc… Bueno el caso es que me centré y quise buscar soluciones, pero yo no quería dejar el fútbol, entonce dije, y si me pongo a entrenar a niños, ya que no puedo jugar yo, enseño lo que yo he aprendido y no echo a perder todos estos años de mi carrera futbolística.

Pues sí amigos, me saqué el carné de entrenador de fútbol y llevo 6 años entrenando de los cuales estoy muy orgulloso de mi trabajo y de lo que he conseguido. He conocido mucha gente, he tenido mucho compañeros, y lo que me llevo de esto, es que haz de tu enfermedad un amigo en tu vida y no un problema.

IMPRESCIDINBLES EN LA MEVA VIDA

 “BALLA com si ningú et veiés,CANTA com si ningú t´escoltés; ESTIMA com si mai anessin a fer-te mal;JUGA com si no hagués guanyadors, DÓNA com si tinguessis molt i sempre SOMRIU I VIU  “ 

Fa molts anys que vaig llegir aquesta frase i em va marcar un punt i a part a la meva vida. Explica de manera simple i resumida la meva visió de com afrontar la vida . Primerament  perquè la vida per mi es una obra d'art que ens han donat lliurement i  que tu mateix pots crear;  tu mateix inventes i reinventes, i que desitges que  mai acabi, i on tens moltes eines per poder avançar i només necessites utilitzar-les de manera correcta però amb la sort que si t´equivoques pots tornar a començar, només has de voler!

La frase ens parla de ​ Ballar o Cantar​ ​ primerament, que són actes expressius i voluntaris, que neixen de dintre nostre,  i ens remarca ​ “com si ningú et veiés o escoltés​ “ que  significa segons el meu criteri,  que has de viure la vida sense pensar en el que diran els demés; expressant al màxim el que vols el que sents, sense que  els demés et puguin aturar i sobretot sense  buscar la seva aprovació;​ som com som​ i Sentim i expressem per nosaltres mateixos no per als altres; tot és per millorar un mateix; perquè simplement si tu no estas bé amb tu ningú ho estarà.

ESTIMA com si mai anessin a fer-te mal,​ perquè si tens​ POR ​ al fracàs, a perdre, si sents inseguretat , mai experimentaras el vertader amor. Quan parlem d'amor molta gent ho relaciona amb amor entre parelles, però l'amor és un sentiment molt ampli, i molt necessari i important i de caràcter universal, l'amor apareix també entre amics, amb els fills, amb el nostre entorn...no podem estimar amb por, sinó tot el contrari, hem ​ d'estimar donant el màxim i apostant tot al nostre sentiment, ​ i si ens fa mal aprendre del mal i sobrepassar-ho i seguir estimant, perquè els obstacles estan i han d'estar per ajudar a aprendre i l'aprenentatge és la superació del sentiment de frustració, de por.

JUGA com si no hagués guanyadors​ , està clar!!!Hem de jugar a la vida, hem de voler jugar sempre perquè jugar és viure!!Jugar a casa, amb la família, a la feina, amb els amics i juga amb tu mateix sempre,perquè amb el joc arribem al nostre moment més natural, més innat, al nostre nen que tots tenim​ i que hem de seguir tenint sempre!!al que​ tot suma i apren!!! dintre d'aquest JOC com no hi ha guanyadors aprèn a​ DONAR; ​ a donar temps ( que es el millor que tenim)a donar valors,a  donar ajuda,  a donar lo millor de tu! perquè si dones lo millor rebàs lo millor.

I evidentment sempre ​ SOMRIU, ​ és la teva​ expressió  de comunicació universal​ , elteu llenguatge no verbal més comunicatiu, el que diu inicialment de tu, el teu primer contacte amb el món.

Si finalment penses en tot això personalment crec en una única   conclusió i  es que això és la vida, això és  ​ VIURE​ ; aprendre constantment, caure i aixecar-se,  per aconseguir la teva millor versió del que vols i sobretot de tu mateix i sempre amb una única condició RESPECTANT. 


                                                                                            - Sandra Serra-

ATARDECER

 

Daria lo que fuera por ver todas las puestas de sol de cada lugar del mundo. Me parece algo tan extraordinario que la tierra madre nos ofrece de manera gratuita, sin ningún compromiso, ni obligación.

Es algo que sucede cada día, cada tarde, y realmente no nos damos cuenta de lo increíble que llega a ser, algunos días toma un color mas rosado, otros anaranjados, o tirando a rojo, otros días es visto con toda la claridad del mundo y algunos es tapado con diferentes nubes de diferentes formas, pero, aun así, esta ahí cada tarde, cada tarde, sin fallar ninguna, advirtiéndote de que el día se esta acabando y aunque pudo ser el mejor día o el peor de tu vida, él siempre va a estar ahí esperando volver al día siguiente, haciéndote reflexionar de todo aquello que has vivido durante el día y que se acabó, al menos ese día, diciéndote que no debes perder ninguna oportunidad ya que puede ser que mañana no haya.

Las personas mas cercanas a mi sabrán que yo me guio por sensaciones... y si no lo sabíais, aquí lo acabáis de descubrir. Para mi el atardecer me genera una sensación única, una tranquilidad personal, paz, seguridad, felicidad, locura, un sinfín de sensaciones inexplicables.

Realmente la caída del sol son unos pocos minutos, pero esos pocos minutos hacen que me olvide de todo lo que pasa alrededor. Tengo la suerte de vivir en un cuarto piso y aún más la de poder ver cada día el atardecer desde mi habitación, porque justo cae el sol para que desde mi pequeño balcón pueda observarlo incluso tumbada. Aunque he de decir que no he tenido la oportunidad de verlo en muchos lugares distintos, pero si puedo decir que en aquellos donde los he vivido, los he disfrutado como una niña pequeña. El atardecer más bonito que he visto hasta el momento es el de la imagen adjunta a este texto, este verano, lo pude disfrutar en Menorca, en mi caso tengo que decir que, para mi gusto, un atardecer gana mas si es observado desde una playa, ya que el sonido del mar, el choque de olas, es algo que aun hace que cree ese momento más mágico, pero aun así cada atardecer es realmente increíble, único.

Es algo sempiterno, que durará siempre, que no tiene fin.

















                                       Tania Gutiérrez